El salvatge no té paraules

 

La matèria, la intensitat dels colors enfrontats a la grisor i la mediocritat que veig arreu. Capgirar el dibuix fins a desmuntar-lo, treure’n una lectura nova, més viva…

Experimentar, orgànic abans que sintètic i artificial, lent abans que ràpid, per assimilar amb calma els coneixements adquirits, que no són res més que la matèria primera de qualsevol descoberta. Trencar la joguina per veure què hi ha dins.

 

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s